Fòrums i debats

Fòrums

Fòrum de Revisió del Pla d'Acció Local de l'Agenda Urbana Mataró 2030

El passat dijous 27 de febrer de 2025 es va celebrar al Tecnocampus de Mataró el Fòrum de Revisió del Pla d'Acció Local de l'Agenda Urbana 2030 de Mataró.

Aquest pla va ser aprovat al 2022  i marca el full de ruta d'alguns dels projectes més estratègics de ciutat per aconseguir que Mataró sigui una ciutat més pròspera, inclusiva, resilient, saludable, ecològica, intel·ligent i connectada.

L'Agenda Urbana Mataró 2030 es caracteritza per ser un projecte àmpliament participat, i el Fòrum de Revisió en va ser un exemple més, ja que hi van participar més de 100 persones entre tècnics municipals i agents externs, que distribuïts en 11 taules de treball van aportar el seu coneixement i expertesa en el desenvolupament de varis projectes on el treball transversal és imprescindible per al seu èxit. 

El procés de reflexió i participació es portarà a terme a través de fòrums i debats. Per una banda els fòrums funcionaran com un espai de participació per a agents i persones significatives per a cadascun dels àmbits identificats com a estratègics, amb l’objectiu de contribuir a aterrar i identificar els reptes per a Mataró a partir de les noves visions. Participaran en aquests fòrums tots aquells agents, persones o entitats que hagin estat identificats per part dels serveis municipals, la comissió Assessora o els òrgans del procés. Tindran com a referent un comissionat/da.

Estructuraran el seu treball en 2 sessions  diferenciades, a més d’un espai específic  a la plataforma Decidim: una primera  sessió d’identificació de reptes per a  Mataró i una segona destinada a detectar  oportunitats i prioritats.

Desenvolupament Fòrums amb Agent Externs

El procés de reflexió estratègica Mataró Agenda Urbana 2030 ha iniciat la seva fase participativa amb el Fòrums amb Agents Externs durant la segona quinzena de maig.

S’ha desenvolupat un Fòrum per cadascuna de les dimensions: Ciutat inclusiva, Ciutat pròspera, Ciutat resilient, Ciutat intel·ligent

 i connectada i Ciutat saludable i ecològica; on han participat els respectius Comissionats i una cinquantena  de persones expertes en els diferents àmbits de treball i amb certa vinculació  a la ciutat. Aquests Fòrums també han comptat amb la participació dels referents polítics associats de cada dimensió i d’una petita representació tècnica.

D’aquest espai han sorgit diferents reptes per tal de definir quina ciutat volem en un horitzó 2030. Aquestes reflexions estan penjades a la plataforma Decidim amb l’objectiu que la ciutadania pugui fer aportacions i que tota la informació recollida es pugui incorporar en el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana 2030.

A continuació hi ha les relatories de les diferents sessions amb agents experts:

• Relatoria Ciutat inclusiva
• Relatoria Ciutat pròspera
• Relatoria Ciutat resilient
• Relatoria Ciutat intel·ligent i connectada
• Relatoria Ciutat ecològica i saludable

 

Desenvolupament Fòrums amb Tècnics

Durant el 25 i 26 de maig s’han dut a terme els Fòrums amb el personal tècnic de l’Ajuntament per tal de reflexionar sobre els reptes identificats pels Comissionats i les aportacions dels Agents Externs sorgides dels fòrums. En aquest espai també s’ha fet una revisió dels principals projectes desenvolupats darrerament i s’ha desenvolupat un treball de proposta de nous projectes i accions a  desenvolupar amb relació als objectius marcats per l’Agenda Urbana Espanyola i segons els reptes de ciutat.

Tota aquesta generació de contingut nodrirà el Pla d’Acció Mataró Agenda 2030.

Fòrum: Mataró Agenda Urbana 2030 - Aterratge de projectes (29/06/2022)

Debats estratègics

Conjunt d’actes públics sobre temes  específics detectats com a rellevants, amb  un triple objectiu:

• Donar visibilitat al procés.
• Detectar nous actors.
• Dotar els reptes de nous elements en el cos teòric per a la seva formulació i/o revisió.

Funcionen com a suport a la definició dels  reptes locals, i es plantegen en forma de  debat/taula rodona amb possibilitat  d’aportacions de la ciutadania.

Més enllà de l’acte, tindran una continuïtat  als mitjans, a la plataforma Decidim i als Fòrums de debat.

Debat: Agenda Urbana 2030 - Parlem de salut mental: i després del diagnòstic què? (11/10/2025)

Presentació i conducció a càrrec d’Isabel Giménez, de l’associació Amb experiència pròpia

Ponents:

Carol Palma, psicòloga clínica CSMA

Ingrid Donoso, coordinadora del club social Tu Tries- Fundació Salut Mental Catalunya

Albert Gutiérrez, testimoni en primera persona. Associació viure

Ana Abellán, testimoni familiar del Centre de Formació i Prevenció

Laura Sánchez, treballadora social de l’Hospital de Mataró. Centre de Salut mental i addiccions

Carla Budó, educadora social del Centre de Formació i Prevenció

Cloenda a càrrec de Laura Seijo, regidora de ciutat inclusiva i saludable de l'Ajuntament de Mataró

Sinopsi:

Tots els ponents posen en valor la importància dels recursos i serveis comunitaris, més enllà dels mèdics, per poder atendre els diferents eixos que conformen la salut d’una persona.

En aquest sentit es valor la ciutat cuidadora que es responsabilitza col·lectivament dels problemes de salut mental. Es destaca la figura del treball social sanitari, com a coneixedor dels recursos existents.

Els reptes a mig termini, a nivell mèdic, son tenir més temps per coordinar-se amb la resta de professionals, adquiri una mirada més àmplia i oferir un acompanyament holític. A nivell de salut comunitària es reclama més equitat territorial en els recursos i serveis disponibles.

Idees força:

La mirada sobre la salut mental, el seu tractament mèdic i els recursos i serveis han millorat molt, quantitativament i qualitativa, en les darreres dècades.

El treball en xarxa és fonamental per sostenir i acompanyar pacients i familiars.

Debat: Mataró resilient: Infraestructures per viure-hi millor (25/09/2025)

Presentació a càrrec d’Elisabet Ruiz, regidora de Planificació Territorial (Urbanisme). Espai Públic i equipaments municipals de l’Ajuntament de Mataró.

Conducció a càrrec de Meritxell Pineda, coordinadora de l’estudi multidimensional sobre la resiliència a Mataró.

Ponents:

Javier Ortigosa, cap de l'oficina de mobilitat i infraestructures del Pla Director Urbanístic Metropolità de l’AMB.

Míriam García, arquitecta, paisatgista i Comissionada de Mataró Resilient

Marc Montlleó, director de l’Àrea de Medi Ambient, energia i dades de Barcelona Regional.

Sinopsi:

El debat ha fet dialogar tres enfocaments complementaris al voltant de la resiliència: el paper de la infraestructura en la mobilitat i l’urbanisme; el paisatge com a infraestructura; i les estratègies d’adaptació al canvi climàtic.

En mobilitat, s’apunten els projectes de futur de les infraestructures del Maresme (Renfe, N-II i C32) i es reclama una mobilitat de proximitat sostenible treballada en xarxa amb els municipis propers a Mataró.

Pel que fa al canvi climàtic, s’alerta dels canvis al litoral i les temperatures en augment i com la ciutat, a través de repensar el sòl, l’edificació, i la renaturalització pot adaptar-s'hi.

Per fer-ho, es proposa un urbanisme regeneratiu, que maximitzi els serveis que ofereix la biodiversitat tot planificant per donar resposta a escenaris crítics ja que estem en un context d’incertesa.

Idees força:

Estem en un escenari de riscos sistèmics i de crisis complexes.

La resiliència és la capacitat dels sistemes de sobreposar-se després d’una pertorbació i continuar funcionant.

Mataró, en un context de revisió del POUM i del desplegament del Pla Re-Natura, hauria d’aconseguir un pacte de ciutat al voltant de les infraestructures.

Debat: Seguretat i convivència: reptes i percepcions (09/04/2025)

Presentació a càrrec de David Bote, Alcalde de Mataró

Conducció a càrrec de Diego Fernández, cap de l’àrea de seguretat pública de l’Ajuntament de Mataró.

Ponents:

Francesc Guillén, president d’ACPIDA

Ramon Flecha, catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona

Noe Ayguasenosa, assessora en polítiques públiques de seguretat.

Sinopsi:

Una part del debat s’ha centrat en un enfocament transversal de la seguretat, que vagi més enllà de l’actuació dels cossos i forces de seguretat que, per la seva naturalesa, només poden fer actuacions reactives.

Aquesta aproximació transversal requereix de la participació activa de la ciutadania i d'actuar sobre les causes aplicant polítiques de prevenció que, tot i que amb resultats més a llarg termini, son més efectives.

Sobre la percepció de seguretat s’ha alertat sobre la construcció de relats interessats que instrumentalitzen la por i de com molts factors socioeconòmics hi influeixen.

La convivència (que tantes vegades es confon amb problemes de seguretat) s’ha relacionat amb el sentiment de pertinença a una comunitat i a la permeabilitat entre col·lectius i barris i s’ha reclamat no sobrecarregar la policia amb afers d'aquest àmbit.

Idees força:

Les polítiques de seguretat han de ser transversal i la seva definició i aplicació s’ha de basar en les evidències científiques que ens proporcionen els diferents estudis realitzats.

La percepció de seguretat determina i condiciona les nostres actuacions

La seguretat també té a veure amb les condicions laborals, l’accés a la sanitat pública, la xarxa veïnal, etc

Debat: Activitat física en l'espai públic (19/02/2025)

Presentació a càrrec de Bea Delgado, regidora d’Educació, Formació Professional, Universitat i Esports.

Conducció a càrrec de Salvador Grabulosa, cap del Servei d’esports de l’Ajuntament de Mataró.

Ponents:

Carmen Cabezas, experta en salut pública i exsecretària de Salut Pública de la Generalitat

Mario Bravo, Cap de l’Oficina d’Equipaments Esportius de la Diputació de Barcelona

Teresa Torres, tècnica de salut pública de l’Ajuntament de Mataró

Mayra Botey, tècnica d’esports de l’Ajuntament de Mataró

Elena Crosas, tècnica de promoció de ciutat de l’Ajuntament de Mataró

Cloenda a càrrec de Laura Seijo, regidora de ciutat inclusiva i saludable de l'Ajuntament de Mataró

Sinopsi:

La primera part del debat ha estat una exposició, des de l’àmbit de la salut pública, de la importància de l’activitat física per la salut, posant l’accent en l’entorn urbà com a mitjà

proper que afavoreix la seva pràctica i la incorporació d’un estil de vida saludable. Les ciutats, per tant, han de crea entorn actius, que son aquells que promouen el dret a un accés equitatiu a espais segurs per poder fer activitat física habitualment.

Després s’ha presentat el projecte de la Diputació “Esport a l’aire lliure: els camins esportius de proximitat”, com a exemple de bona pràctica en la promoció de l’esport a l’aire lliure. L’objectiu és crear espais públics complementaris a les instal·lacions esportives, tenint present aquesta dada significativa: el 68% de l’activitat esportiva es realitza a l’aire lliure.

Finalment, s’ha explicat l’experiència de Mataró alhora de promocionar l’activitat física a l’espai urbà aprofitant la seva llarga trajectòria en la promoció d’estils de vida saludables en els àmbits educatius i comunitaris.

Idees força:

El codi postal influeix més que el codi genètic.

Els beneficis de l'activitat física són nombrosos en àmbits com l’aprenentatge, la productivitat, la cohesió i la inclusió social, la reducció de la contaminació a les ciutats...

El projecte Mataró Ciutat Esportiva promou un model urbà d’acord amb un estil de vida saludable amb espais cohesionadors que fomenten la inclusió social.

Debat: Disseny urbà i perspectiva de gènere (28/11/2024)

Presentació a càrrec de Heidi Pérez, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Conducció a càrrec de Roser Casanovas, arquitecta i sòcia del col·lectiu Punt 6.

Ponents:

Blanca Valdivia, sòcia del col·lectiu Punt 6.

Marina Casals, sotsdirectora de Participació ciutadana i acció als barris de l’Ajuntament de Sant Cugat

Josep Maria Soler, comissionat per l’impuls del POUM

Cloenda a càrrec d’Elisabet Ruiz, regidora de Planificació Territorial (Urbanisme). Espai Públic i equipaments municipals de l’Ajuntament de Mataró.

Sinopsi:

El debat es produeix al voltant de les aportacions que pot fer la perspectiva de gènere al disseny urbà. Una mirada feminista ens fa adonar que aquest disseny no és fruit de l’atzar, sinó que es construeix a partir de l’hegemonia del capitalisme i el patriarcat. Per això, els espais urbans no responen a les múltiples necessitats de la ciutadania.

L’anàlisi de l’urbanisme amb perspectiva de gènere conclou que els espais urbans son, alhora, escenaris i reproductors de desigualtats.

Cal donar veu a les dones per configurar la ciutat i una bona pràctica son les marxes exploratòries que identifiquen mancances en l’espai públic.

La perspectiva de gènere ha de ser transversal, interpel·lant tots els serveis municipals, integral i integradora.

Idees força:

La ciutat és conflicte.

Cal un canvi de paradigma cap a una Ciutat Cuidadora

La perspectiva de gènere és vital per incloure totes les necessitats en la construcció de la ciutat.

Encara hi ha una manca de consens tècnic en l’aplicació de certes mesures que proposa l’urbanisme feminista.

Debat: Mataró amb mirada jove (04/11/2022)

Presentació a càrrec de Daniel Hurtado, regidor adjunt d’Agenda Urbana i de joventut i emancipació juvenil

Conducció a càrrec de Cristina Trollols, informadora juvenil a a l’oficina jove del Maresme, SIDRAL

Ponents:

Pedro Salas, representant de la Xarxa d’espais Joves

Yàsmin Blal, membre d’AfroMataró

Naiara Martín, representant la fundació el Maresme

Marina Martínez, atleta del New Balance Team

Eric Romero membre de SFL Battles, “Batalles de Galls”

Zoe Aceituno, membre de “Fridays For Future”

Sinopsi:

El debat s’estructura en els sis àmbits temàtics que més preocupen als joves, segons els resultats de l’enquesta del projecte #Transicions:

Educació i formació. Es destaca la gran quantitat d’itineraris existents que no es correspon amb una orientació adequada.

Emancipació juvenil. S’evidencia la impossibilitat d’accedir a un habitatge atès el preu dels lloguers i la precarietat del mercat laboral.

Cultura, oci, lleure i esport. Es constata que la majoria de l’oci està mercantilitzat i es posa les Santes com a exemple que tota la oferta es concentra al centre de Mataró. En esport es proposa obrir les pistes dels patis escolars.

Participació. Es pregunten la difusió que és fa és la més adequada per fer arribar als joves els canals de participació. Es proposa replantejar el Consell de Joves amb un Fòrum Juvenil o a través de Plenaris on hi hagi representants de diferents entitats.

Inclusió i cohesió social. El jovent no és uniforme, i aquesta diferència no s’ha de veure com un problema.

Emergència climàtica. És una de les grans preocupacions dels joves, que veuen que no comparteixen en la mateixa mesura les generacions més grans.

Idees força:

Quan es parla de gent jove s’oblida que són molt diversos i que el gènere, l'origen, o la classe social son factors que condicionen les seves necessitats

Hi ha força desconeixement dels recursos que la ciutat els adreça tan en l’àmbit educatiu i de formació com en el laboral.

Debat: Cures a la comunitat: innovació i oportunitats (17/10/2022)

Presentació a càrrec de Laura Seijo, regidora de ciutat inclusiva i saludable de l'Ajuntament de Mataró

Conducció a càrrec de Clara Aurora Rodríguez, cap d’Àrea de Serveis a la Ciutadania de l'Ajuntament de Mataró

Ponents:

Esther Cabrera, doctora i directora de la Càtedra d’Envelliment i qualitat de vida del Tecnocampus

Esther Limón, doctora i membre de la Societat Catalana de medicina familiar i comunitària

Estrella Agulló, treballadora social Montse Corona, farmacèutica comunitària

Sinopsis:

En les darreres dècades la definició de cures ha anat canviant per ampliar-ne el seu abast. També està canviant que sigui una tasca que desenvolupin les dones, normalment en l’entorn familiar, per la idea que les cures no tenen gènere i que cal la implicació de tota la comunitat per entomar-les adequadament.

A partir d’aquesta premissa, les ponents han demanat enfortir el treball en xarxa dels recursos comunitaris, conèixer i reconèixer la tasca que fan tots els agents i diferenciar el treball dels professionals del voluntariat.

També s’ha reivindicat l’economia de les cures, com una oportunitat per dignificar la tasca de cures que realitzen majoritàriament persones nouvingudes fent-les emergir de l’economia submergida.

Mataró, que disposa de centres de formació, empreses i espais de recerca, i ha demostrat el seu compromís social i polític amb Mataró Ciutat Cuidadora, té totes les oportunitats per respondre als reptes en comunitat.

Idees força:

Cuidar és una tasca vital, que fem tots. Tothom cuida i és cuidat.

La comunitat té un paper fonamental en les cures, i a Mataró hi ha molt capital cuidador.

Mataró Ciutat Cuidadora ha de ser l’instrument que aixoplugui tots els Plans i Taules que es despleguen a la ciutat al voltant de les cures.

Debat: Economia circular: de la necessitat a l'oportunitat (05/10/2022)

Presentació a càrrec de Xesco Gomar, regidor d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Mataró i diputat provincial d’acció climàtica a la Diputació de Barcelona.

Conducció de l’acte, Ramon Ferreny, de la consultoria Innèdit

Ponents:

Maria Calvo, de l’Àrea de Qualitat Urbana i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mataró

Carles Salesa, director del Consorci de Residus del Maresme

Raquel Compta, directora gerent d’Aigües de Mataró SA

Sònia Llorens, directora de la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus

Sinopsis:

El debat s’ha centrat, principalment, en els reptes que planteja passar d’una economia lineal a una circular i les oportunitats que això genera. Les ciutats, seran les protagonistes d’aquesta transició, perquè son els grans pols de consum i font de contaminació del planeta però, alhora, és on hi ha més concentració de talent, coneixement, xarxa... per liderar el canvi.

En aquest sentit, s’ha explicat l’experiència de Mataró en la gestió i el tractament de residus, l’eficiència d’Aigües de Mataró alhora d’utilitzar un recurs natural com l’aigua, i les aportacions en educació, formació, recerca i transferència del coneixement de la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus.

Finalment, s’ha apuntat el paper que jugarà en un futur immediat el Parc d’Economia Circular com a ecosistema conjunt d’activitats ciutadanes i de sectors econòmics diversos en un equipament singular i innovador d’alt valor social i ecològic que pretén influir positivament al canvi d'hàbits en la producció i el consum.

Idees força:

La manera en què vivim, produïm i consumim ha de canviar perquè els recursos son finits.

Una ciutat circular és la que genera benestar a la ciutadania utilitzant els recursos de manera intel·ligent.

L’esforç d’avançar cap a la ciutat circular no és només un projecte de l’Ajuntament si no que és un projecte de ciutat.

Debat: Espai urbà i convivència (13/07/2022)

Presentació a càrrec d’Elizabet Ruiz, regidora d’espai públic i equipaments municipals de l’Ajuntament de Mataró.

Conducció a càrrec de Maria Buhigas, directora de projectes estratègics de l’Ajuntament de Mataró

Ponents:

Francesc Muñoz, doctor en geografia i especialista en urbanisme i disseny en estratègies territorials

Lluís Gibert, director de transició ecològica, sostenibilitat i espai públic de l’Ajuntament de Mataró

Sinopsi:

El debat s’ha iniciat amb una primera exposició al voltant de la ciutat i l’espai públic com a part essencial de l’entorn urbà. La ciutat, entesa com a cruïlla d’interessos i lloc de conflicte que es manifesten a l’espai públic, on també s’expressen les crisis ambiental, socioeconòmica i les conseqüències de la covid.. També és en l’espai públic on mes canvis hi ha a mesura que canvia la ciutat producte de l’evolució de la societat. Per això, cal pensar aquest espai a futur, sense menystenir que és una part essencial de la memòria urbana.

La segona part, ha estat un repàs històric del creixement i l’evolució de Mataró, que ha començat per la primera gran onada migratòria a la segona meitat del segle XIX producte de la revolució industrial que obliga a planificar la ciutat per poder-la absorbir. També s’ha repassat la immigració a partir de mitjans del segle XX i les conseqüències d’un urbanisme no planificat als barris d’acollida. Finalment, s’ha explicat el paper de l’Ajuntament democràtic els darrer 45 anys per equilibrar territorialment la ciutat i el paper de la ciutadania en la reclamació de noves demandes d’equipaments i serveis

Idees força:

Definir i cuidar l’espai públic és responsabilitat de tothom i cal fer-ho amb diàleg constant per tal que els interessos divergents es retro alimentin.

És necessària una innovació normativa que no limiti les respostes de l’urbanisme a una societat més diversa.

Els Plans d’Urbanisme potser haurien de tenir una visió més supramunicipal, entenen que cada ciutat o poble són part d’un ecosistema de relacions socials, econòmiques, laborals i culturals més ampli.

Debat: El futur del treball, el present de la formació (06/07/2022)

Presentació a càrrec de Sergi Morales, regidor de ciutat pròspera, generació de riquesa i treball digen de l’Ajuntament de Mataró.

Conducció a càrrec de Martí Pol, consultor de Daleph

Ponents:

Albert Cañigeral, director general de dades obertes, transparència i col·laboració de la Generalitat de Catalunya

Loli Acevedo, orientadora educativa i psicopedagoga a l’IES Thos i Codina

Mariam Ayadi, CEO i fundadora de WiPass

Sinopsi:

La primera part del debat s’ha centrat en com les tasques, els espais de treball i la gestió dels equips estan canviant alhora i els reptes que això suposa. D’una banda, la robotització i la IA estan cercant el seu punt de trobada; les organitzacions també hibriden entre les seves plantilles i els treballadors externs; i la irrupció de la tecnologia i la possibilitat de teletreballar també canvia els entorn on es treballa.

La segona intervenció, centrada en l’àmbit acadèmic, ha demanat una major estabilitat en el sistema educatiu per maximitzar l’impacte formatiu. S’ha destacat el treball competencial i col·laboratiu que es fa a les aules per preparar l’alumnat al nou entorn laboral i s’ha explicat l’experiència dels Projectes Singulars, com a cas d’èxit d’estada a empreses per alumnes que estan cursant 4t d’ESO i necessiten un acompanyament per entrar al mercat laboral.

Finalment, s’ha explicat l’experiència d’una start up i la seva organització com a exemple d'aquest nou marc de relacions laborals que demanda habilitats transversals.

Idees força:

Els diferents models laborals (des de l’empresa més tradicional a la més híbrida) coexisteixen i estan definint un nou marc de relacions en l’entorn laboral.

La formació és una combinació d’estudis i experiències laborals i vitals.

Cal estar amatents perquè aquest nou marc de relacions no empitjori les condicions laborals dels treballadors ni faci un retrocés en els seus drets.

Debat: Ciutat, cultura i creativitat (28/06/2022)

Presentació a càrrec de Maria José Pérez, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Conducció a càrrec de Núria Poch, directora del Consorci Mataró Art Contemporani

Ponents:

Xavier Fina, màster en gestió cultural i director d’ICC Consultors

Mireia Mascarell, tècnica superior de cultura de l’Hospitalet de Llobregat responsable del projecte Districte Cultural

Ruth García, historiadora de l’art, imparteix classes d’aquesta disciplina i d’arquitectura moderna i art contemporani al Grau de creació artística i jocs aplicats de la UB

Sinopsi:

El debat s’inicia advertint que cap del 17 ODS fa referència a la cultura i que només se’n parla específicament en 4 de les 169 fites que s’han marcat.

La primera part intenta identificar que entenen per cultura avui, i com han evolucionat les polítiques culturals ampliant el seu perímetre d’acció fins a l’actual context de reivindicació dels drets culturals, on tota la ciutadania ha de ser considerada subjecte cultural, i cal posar en valor el que tothom produeix en termes culturals.

L’exemple del Districte Cultural de l’Hospitalet serveix per explicar com un projecte cultural municipal ha permès: augmentar els agents culturals de la ciutat (augmentant la creativitat i l’activitat cultural); revitalitzar els barris i l’economia de proximitat; i esdevenir una marca cultural prou potent i reconeguda per projectar estratègicament l’Hospitalet.

Finalment, s’aborda la relació entre noves tecnologies i cultura i el paper que pot jugar-hi el TecnoCampus. Les TIC, un sector econòmic en alça, són un gran instrument a aplicar a les dinàmiques culturals que, per exemple, en l’àmbit del patrimoni ofereixen grans possibilitats de vehicular el passat al present.

Idees força:

Malgrat que el dret a la cultura està reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, mai s’ha concretat.

En la vessant de les polítiques públiques enteses com a servei públic cal trobar l’equilibri entre l’esperit de transformació intrínsec a la cultura i el reconeixement de subjecte cultual de la ciutadania.

Els Ajuntaments han de tractar la cultura com una política transversal.

Els projectes comunitaris o els espais autogestionats son un gran instrument de treball comunitari que exerceix transformació i ajuda a reconèixer i fer necessària la cultura.

Debat: El camí cap a l’estratègia alimentària local de Mataró (16/06/2022)

Presentació a càrrec de José Antonio Ricis, regidor de verd urbà i espai agrari i forestal de l’Ajuntament de Mataró

Conducció a càrrec de Martí Pol, consultor de Daleph

Ponents:

Sònia Callau, cap de la unitat de suport als espais agraris en l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona

Dídac Valera, pagès ecològic implicat en la integració social

Ricard Jornet, soci de la cooperativa de consum La Feixa i emprenedor del restaurant la Lasal del Varador

Maria Rius, directora de l’escola Joan Coromines

Sinopsi:

El debat ha girat entorn a la importància que els Ajuntaments es plantegin el fet alimentari i ha donat veu a diferents experiències de bones pràctiques a Mataró al voltant de l’alimentació: la pagesia; el consum i la restauració; i e

S’ha subratllat que l’estratègia alimentària ha de contemplar les diverses dimensions de l’alimentació: la cultural i identitària, la social, la vinculada a la salut, i l'impacte ambiental que genera.

També s’ha exposat que el cercle virtuós que es genera entre pagesia i restauració quan els segons compren als primers, és extrapolable a altres sectors econòmics si realment es fa una aposta decidida per l’economia de proximitat.

Finalment s’ha presentat l’experiència de l’escola Joan Coromines alhora d’abordar l’alimentació saludable en alumnes de primària i la importància del model de gestió del menjador escolar.

Idees força:

L’estratègia alimentària és el procés per abordar la reflexió necessària al voltant de com ens volem alimentar i de la capacitat de decisió que tenim com a ciutadans/consumidors i la influència del sector públic davant el mercat.

L’agricultura va deixar de ser sostenible fa un segle arran dels canvis demogràfic, social i econòmic sobtats durant la postguerra mundial i el model productiu que es va imposar produir molt a un preu assequible.

És necessari un nou marc normatiu que penalitzi la producció més contaminant i afavoreixi les maneres de treballar respectuoses amb el medi ambient.

Debat: La Salut més enllà de l’atenció sanitària. Els reptes de Mataró amb horitzó 2030 (31/05/2022)

Presentació a càrrec de Laura Seijo, regidora de Benestar Social i Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Mataró

Conducció a càrrec de Jaume Amill, consultor

Ponents:

Carolyn Daher, coordinadora de la iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut de ISGlobal. Comissionada de Ciutat Saludable i ecològica de l’Agenda Urbana Mataró 2030

Emili Burdoy, director d’Atenció primària del Consorci Sanitari del Maresme, referent en salut assistencial

Helena Díaz, treballadora social al CAP Rocafonda, referent en igualtat d’oportunitats en salut

Josep Lluís de Peray, consultor de Amb Salut, encarregat de l'elaboració del Pla de Salut

Sinopsi:

El debat ha aportat una visió de l’atenció sanitària des de tres àmbits: l'assistencial, des de l’atenció primària i des de l’atenció social sanitària i des de la perspectiva del disseny urbà. Totes tres aproximacions, a diferència de les purament assistencials, comparteixen la dificultat d'avaluar l’impacte de polítiques de prevenció

Des de l’àmbit de l’atenció primària s’ha destacat la tasca que es pot desenvolupar en la millora dels hàbits saludables, a través de la prevenció i la promoció de la salut.

La visió de l’atenció social sanitària, amb l’experiència del barri de Rocafonda, proposa factors correctors de les inequitats segons les necessitats de cadascú a partir d’una mirada interseccional per assolir una igualtat d’oportunitats en salut.

Des de la perspectiva del disseny urbà, cal redissenyar les ciutats per tal d’oferir entorns més saludables que convidin a desplaçar-se de manera activa, que promocionin les relacions socials i que siguin resilients al canvi climàtic.

Totes aquestes aportacions s’estan recollint en el Pla de Salut de Mataró, que pretén conèixer i reconèixer Mataró des del punt de vista de la salut a partir de dades objectives i de la participació de la ciutadania.

Idees força:

Els determinants de salut van molt més enllà de factors biològics i del serveis del sistema sanitari. De fet, el codi postal és més determinant que el codi genètic, i això vol dir que les condicions dels habitatges, el disseny de l’espai públic, l’educació, les condicions laborals o el repartiment dels recursos són determinants que obliguen a una estratègia de salut transversal a totes les polítiques públiques.

És necessari canviar la perspectiva d'actuació dels serveis de salut prioritzant el treball per produir salut ocupant-se més de les causes de l’estat de salut que de les conseqüències.

Debat: Les ciutats intel·ligents: drets i responsabilitats digitals (16/05/2022)

Presentació a càrrec d’ Elena Novellas, periodista

Benvinguda a càrrec de David Bote, alcalde de Mataró

Conferència “Drets i responsabilitats digitals” a càrrec de Simona Levi, fundadora d’XNet

Debat a càrrec de Jordi Marín (moderador), director general de l’Associació Catalana d’Empreses Consultores

Simona Levi, fundadora d’XNet Crisitan Colom, digital future society director a la Mobile World Capital BCN

Paula Bonet, project manager en drets digitals

Alfonso Palacios, coordinador del grau en enginyeria informàtica al TecnoCampus.

Acte inaugural de la Mobile Week Mataró, que vol ser una trobada entre entitats i ciutadania al voltant de la relació entre tecnologia i ciutat.

A la primera part, l’activista Simona Levi ha reivindicat, tautològicament, que els drets digitals són els mateixos drets existents a la legislació però en l’àmbit digital. Això ha de ser així, perquè a l’espai públic i privat s’hi ha sumat el virtual i cal tractar-los igual, deixant de considerar internet com un estat d’excepció.

Al posterior debat, s’ha qüestionat el tecnooptimisme per la dissociació entre l’internet com a espai social que representa per una majoria, i l’internet que ha estat conformat per grans empreses privades amb uns objectius molt determinats. Per això caldrà que les futures ciutats digitals es configurin, a partir de l’humanisme tecnològic, des de la perspectiva dels drets de la ciutadania per tal que no excloguin socialment determinats col·lectius.

Si aspirem a societats més inclusives, sostenibles, democràtiques, etc, hem de dissenyar la digitalització per afavorir-ho. En aquest sentit, la regulació a la Unió Europea ja planteja límits als impactes que pot tenir la nova tecnologia, entenen que la eficiència i l’eficàcia, sobretot en el sector públic, no poden ser a qualsevol preu.

També s’ha reflexionat sobre el necessari empoderament de la ciutadania, perquè exerceixi el seu esperit crític, sigui conscient dels riscos tecnològics i jugui un rol actiu en la reclamació dels valors democràtics en els nous entorns digitals.